Certs objectes i certes petites coses poden semblar molt prosaiques, potser perquè són molt senzilles o perquè són molt quotidianes. Quan n’escollim una i l’escrivim en vers, aquella petita cosa es converteix en un poema, en quelcom ple de valor. De la mateixa manera, prendre un d’aquests petits elements que ens envolten i elaborar-lo d’un metall noble eleva l’objecte a la categoria de joia, li confereix molta importància i posa en relleu la seva poètica, que molts cops ja existia en el mateix objecte –només era qüestió de fixar-s’hi i de mirar-lo d’a prop, tal com fem amb les joies.