El gest d’ajupir-se per agafar una flor va ser l’inici de la cultura. En aquell moment, els humans van esdevenir quelcom subtilment diferent dels altres animals: la cultura neix, doncs, quan es valora per primer cop una petita cosa perquè sí, s’escull –s’arrenca, se separa de la resta de coses per posar-la en relleu– i esdevé un símbol, estretament lligat a la poètica i a l’expressió artística.

 

Escollir i destriar una cosa d’entre totes les coses per conferir-li un valor estètic o poètic, aparentment inútil –com expliquen Kakuzo Okakura i Nuccio Ordine– és extremadament humà. I les persones podem escollir una cosa o una altra per motius variadíssims, amb tot tipus de criteris que revessen la categoria de la utilitat.

 

Amb una pinça podem aferrar totes aquestes coses. Una joia-pinça és un suport per poder dur allò que ens agrada i que hem triat. I pot anar canviant, és clar. Hi ha moltes coses maques que voldríem portar. Mentre trobem alguna cosa maca, podem pinçar-la i convertir-la en joia.